Coneixes a…?
Teresa i Fernanda Hurtado
Teresa i Fernanda són dos actrius que probablement els més joves no coneixeran, ja que eren les còmiques (juntament amb la seua germana major, Paloma) preferides dels xiquets i xiquetes que veien el famós programa de Televisió Espanyola “Un, dos, tres…responda otra vez”. Eixe va ser el programa que les va llançar a la fama i gràcies al qual permaneixen en els tendres records infantils de molta gent.
A més d’haver treballat en televisió, han sigut grans actrius de teatre, i com les germanes Hurtado són molt germanes Hurtado, ara, després d’haver passat uns quants anys cuidant dels seus pares malaltets i ja difunts (la gran artista Mary Carrillo i son pare Diego Hurtado) Teresa i Fernanda han decidit superar eixa etapa agra i expressar la seua creativitat d’una forma innovadora i que han anomenat Sindoi Life. Una exposició que es podia visitar en la gal·leria Oriente+Occidente de Benimaclet, en el carrer Francesc Martínez, nº 36.
Com se us va ocorrer la idea d’agafar una foto o una pintura i customitzar-la d’aquesta manera?
Imaginació, inspiració, no sé com se’ns va ocorrer.
Va tenir una la idea o va ser idea de les dos?
Se’ns va ocòrrer la idea al mateix temps!
En serio?
Sí, sí, alhora (rises)
Clar, de tots es sabut que esteu les dos molt unides…ha sigut sempre així?
Sempre així.
No us heu barallat mai?
Haha, mon pare ens deia “Hijas, me gustaría alguna vez veros pelearos” de tant bé que ens portavem.
D’on ve el nom Sindoi Life?
Va ser per un viatge que vam fer a Asia, que allà ens deien “sindoi, sindoi” que significa “bessones” i com que acabavem d’eixi d’una etapa molt roína, quan havíem mort els nostre pares, que vam passar una depressió i tot…doncs com que vam reviure, d’ahí Sindoi Life.
En paraules del vostre amic Jaime Azpilicueta, aquestos últims anys heu estat “autosecuestrades”. Esteu d’acord?
No…bé, sí, perquè ens vam dedicar completamen a atendre als nostres pares i Jaime diu això perquè els amics en deien d’eixir i no volíem. Vam passar una depressió molt negra.
Què els passava als vostres pares?
Que mon pare tenia 89 anys ja i ma mare tenia Alzheimer.
Pel que explicareu a la inauguració, aquesta exposició és un homenatge als vostres pares, que us van inculcar l’amor per l’art…ells van arribar a veure l’obra?
Desgraciadament no…per això la tenim en exposició perquè la puguen veure.
Per què heu escollit la gal·leria Oriente+Occidente com a la primera parada de la vostra exposició?
Perquè vam veure la gal·leria molt Sindoi Life, com nosaltres. Enriqueta (Enriqueta Hueso, la propietària de la gal·leria) és també molt Sindoi.
Què pretén transmatre la vostra exposició?
Una cosa nova, una nova forma de veure l’art, d’una forma molt nostra.
En quin sentit creeu que la vostra carrera com a actrius se ha plasmat en Sindoi Life?
Crec que sense voler he plasmat molt la nostra cultura en l’obra. Els nostres pares ens portavem molt a museus, al teatre, a conferències, ens ensenyaren molt de política, d’art i tot això s’ha vist reflectit.
Quant heu tardat en crear tot el que hi ha a l’exposició?
Molt de temps…almenys dos anys!
I quan temps us lleva una sola peça?
Uy, això no ho podem dir! És secret Sindoi Life! (rises)
I si algú volguera que “sindoitzareu” alguna foto personal ho podríeu fer?
Clar que sí, només hauria de enviar-li un correu a Enriqueta amb la foto.
I que costaria un treball com eixe?
Depen del material, si vol més joies o més pell o el que siga, també depén de com d’inspirades estem!
Quin record us queda del “Un, dos, tres”?
Recorde que és el millor que hem fet a televisió, el programa que ens va fer guanyar l’afecte de la gent i ens va llançar a la fama.
I quina obra de teatre ha sigut per a vosaltres la més especial?
Jo no diria especial, diria que feiem tot els que ens agradava.
Per acabar, quina creeu que és la vostra frase més representativa?
La nostra filosofia de vida és: “Només triumfa al món qui s’alça i busca a les circumstàncies i les crea, si no les troba”
Ana Iborra
