Blogia
benimacletdigital

Compte! Pedra radioactiva!

Compte! Pedra radioactiva!

 

Per un món millor

L’ésser humà és l’únic animal que sempre ensopega amb la mateixa pedra. El 26 d’abril de 1986, en Pripyat, la llar dels treballadors de la central nuclear de Txernòbil, patiren l’explosió del  quart reactor de la nuclear. La causa van ser uns experiment duts a terme per tècnics de la central que volien comprovar si l’energia de les turbines podia generar suficient electricitat per a les bombes de refrigeració en cas d’error. Però una successió d’errades va provocar una enorme pujada de potència i una gran explosió que va deixar al descober el nucli del reactor, emetent-se un núvol gegant i radiactiu cap a tota Europa.

 

Als ciutadans de Pripyat se’l va dir que les radiacions eren mínimes i van manar als treballadors de la centrar a “netejar” la trecadissa que havia produït l’explosió. La radiació va arribar a 500 roetgens, 500 vegades més que la radiació de la bomba d’Hiroshima, una dosis mortal. Trenta una persones van morir a l’acte, dones embarassades van parir a xiquets deformats, milers de persones van contraure cancer o altres enfermetats. Segons Greenpeace, unes 200.000 persones podrien haver mort a causa d’enfermetats atribuïbles a l’accident. Segons l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (AIEA), només van morir 4.000.

 

Abans de Txernòbil, deien que l’energia nuclear era neta, segura i donava faena…després de Txernòbil segueixen defenent el mateix. Per això la central nuclear de Cofrentes va sol·licitar a la Direcció General de la Energía la renovació del permís per a continuar la seua activitat a partir del 2011 i en mars de 2011 el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), revisarà la llicència d’explotació de la central nuclear de Cofrents, que conta amb 25 anys de vida.

 

Cofrentes lidera els incidents nuclears en els últims 18 anys. El parc nuclear espanyol ha registrat en eixe temps 1.500 incidents, dels quals, 249 corresponen a la central valenciana. La central de Cofrentes és també lider en sancions per errades tècniques de seguretat. Només en l’any 2005, la central va patir quatre parades “no programades”. En agost de 2008 es va incendiar el transformador de la central, però segons el delegat del govern d’aleshores: “l’incendi no va produir en ningun moment risc radiològic per a les persones ni per al medi ambient”. Eixe va ser el tercer incident en la central en la mateixa setmana. En altra ocasió, per raons que la central no ha aclarat, es va detectar contaminació radioactiva fora de la zona radiològica del recinte. Eixe era altre dels sis succesos notificables que havia patit la nuclear en els últims deu dies.

 

La centra de Cofrentes es va començar a construir en 1975 i es va acabar en 1985. Deu anys és la duració mitjana de la construcció d’una central nuclear. La de Cofrentes és propietat d’Iberdrola (sí, eixa empresa TAN verda) que guanya diners venent-nos energia, a la vegada que nosaltres paguem mitjançant impostos la gestió dels seus residus radiactius. Com podreu deduïr, construir una central nuclear no és barat. I no. No ho és. De fet, ara a Espanya no existix cap moratòria nuclear que impedisca que s’encete una nova, però cap empresa s’atrevix a montar-ne una de nova perquè no els ix rendible. I eixa és la raó de que vulguen prolongar fins als 40 anys les existents.

 

Ens diuen que l’energia nuclear és segura, però cap asseguradora privada del món s’arrisca a assegurar una central nuclear. Per què? Perquè no poden garantir la seguretat al 100% i les asseguradores no podrien costejar les conseqüències d’un Txernòbil II. Aleshores, l’única entitat que pot fer-se càrrec de la central és l’Estat. Així, entrem en la lògica de sempre: mentres tot vaja bé els beneficis seràn privats, però en el moment passe una desgràcia, els diners necessaris per a afrontar el desastre seran públics. No us sona la cançoneta? No us ve al cap la paraula “crisi”?

 

Diuen que l’energia nuclear és neta però encara no s’ha trobat una veritable solució al problema dels residus radioactius. Una que no siga la barroera solució de soterrar-los baix terra o acumular-los en ATCs (que són temporals però duren 60 anys). I, al contrari del que se pregona, sí produixen CO2…durant el procés d’extracció de l’urani, que no naix del terra com les carlotes.

 

Bé, però que passa amb l’anhelada independència energètica que ens assegura la nuclear? Clar que sí, perquè tot el món sap que les reserves d’urani provenen de…Espanya??? No! De Rússia…aleshores, quina independència energètica és eixa? Sense tenir en compte que l’urani duraria només unes quantes dècades perquè és un recurs tan finit com el petroli.

 

El lobby nuclear té molts diners i recursos per a fer que l’opinió pública es crega les seues mentides. Però la resignació no és una opció, podem fer moltes coses com a individus!

 

Per exemple, el dia 12 de febrer la plataforma Tanquem Cofrents lliurarà totes les peticions de tancament de Cofrents aconseguides  en la comunitat online Actuable. Signar la petició o anar al lliurament són una manera perfecta d’actuar!

 

Si vols informar-te bé, pots anar a la projecció del documetal Falsas Esperanzas el 15 de febrer (informaré de lloc i hora en el facebook de Benimaclet és un altre rotllo) o també pots entrar a la pàgina:

Yo soy antinuclear

Imágenes de Chernóbil hoy en día.

El 12 de mars s’organitzarà una marxa lúdica cap a Cofrentes per a demanar el tancament de la central (5 km). Quina millor manera de passar un dissabte que manifestant en contra de les nuclears amb família, amistats, parella…?

 

No podem permetre que el lobby nuclear ens faça ensopegar a tots amb la mateix pedra radioactiva de sempre.

 

Ana Iborra

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres