Dogma 95: un cine cast, lliure i crític by Lila

Dogma 95

Al 1995 es va crear un nou moviment cinematogràfic a Dinamarca. Un grup d’amics 
directors antisistema varen decidir fer un estil de cinema, que complint una serie de
 requisits indispensables, arribara a crear pel.lícules en  “estat pur”, reprenent l’ona
 que va iniciar Dziga Vertov al 1919 (cinema-ull) i continuà després Jean Luc Godard
  amb el seu grup d’amics (Grup Dziga Vertov) dirigint una serie de pel.lícules 
enfrentades al sistema capitalista i molt realistes. 
  
 Aquest grup de danesos pensaren que els anys 60 quedaven molt lluny i que ja 
tocava reprendre la lluita antiburgesa i així va ser com idearen el famós “Manifest
 Dogma 95”. Aquests joves directors eren: Lars Von Trier, Thomas Vinterberg y 
Soren Kragh-Jacobsen, entre d’altres menys coneguts.
  
 I què tenia d’especial aquesta forma de fer pel.lícules? Pretenien crear un cinema 
dramàtic i crític, un cinema lliure de modificacions tècniques i més proper a la realitat. 
Per a tot això, varen dictar unes normes, els 10 manaments del Dogma 95 o vot de 
castitat:
 
1. El rodatge ha d’ésser en exteriors. Accesoris i decorats no poder ser introduïts
 (si un accesori és indispensable, es tindrà de buscar la localització on es trobe, 
de manera natural).
 
2.  El so no ha d’anar independent de les imatges ni viceversa i no es pot fer servir
 música, a no ser que estiga present a l’escena que es grave.    
 
3. La càmera s’ha de dur a la mà.  
 
4. La pel.lícula ha de ser en color. No s’accepta cap il.luminació afegida. 
 
5. Els trucs i filtres están prohibits.  
 
6. La pel.lícula no ha de contindre cap acció superficial (morts, armes, ect.) 
en cap cas.
 
 
7. Els canvis temporals i geogràfics están prohibits.
 
 
8. Les pel.lícules de gènere no són vàlides.
 
 
9. El format de la pel.lícula ha d’ésser en 35 mm.
 
 
10. El director no pot aparèixer als crèdits.
  
 Les pel.lícules Dogma 95 llueixen un certificat que atorga l’autenticitat al projecte. 
 Pel.lícules com “La Bruixa de Blair” varen ser rebutjades per no complir el vuité 
manament, ja que es tractava de cine de terror. Molts altres han intentat aconse-
guir el certificat del manifest, però molt pocs ho han aconseguit:ni tan sols els 
directors que el crearen varen continuant complint-lo al 100%, però ha servit per a
 fer un tipus de cinema amb molt de cos i amb un fons polític de molta força. 
  
 Entre les pel.lis Dogma 95 més conegudes es troben: “Idioterne” o “Rompiendo 
las olas”,de Lars Von Trier, “Mifune” de Soren Kragh-Jacobsen, “Festen” de Thomas 
Vinterberg, “Gypo”, de Jan Dunn, etc. Un altra corrent cinematogràfica contempo-
rània a tindre en compte. 
  
Com sempre, disfruteu del cinema!

By Lila, del videoclub XXY