El moviment okupa a Benimaclet: El Nido (I)

Concert al centre social okupa "El Nido" de Benimaclet

Tal volta coneixeu El Nido, el centre social okupa de Benimaclet. Com cada dimecres, excepte d’ara en avant que vénen festes, al carrer Carreres Puchalt 36 es pot menjar per 4 euros un menú macrobiòtic.

Hui tenien un plat únic d’ensalada, mandonguilles vegetals, tempeh (proteïna vegetal feta de soja i que REALMENT sap a carn) i verduretes. De postre, bombons tipus "ferrero rocher" però enlloc d’estar fets de xocolate, que és un "xute" de sucre brutal, estaven fets de melassa, crema de cacauet, dàtils i diferent tipus de llavors.

El menjar estava boníssim, però no m’havia apropat a El Nido només pel menjar. Per tots es conegut que existix un moviment okupa del qual la imatge popular és: "Uns tipos amb rastes que van acompanyats de gossos i no paguen ni hipoteca ni llum ni aigüa com tota la resta" Aquesta imatge és fonamentalmente negativa, ja que la ideologia que n’hi ha darrere del moviment okupa és molt díficil de traslladar a la societat.

Per eixa raó, jo pretenia anar a El Nido a enterar-me de la seua manera de pensar per així fer entendre el perquè del moviment okupa que tenim a Benimaclet. Em vaig passar per primera vegada la setmana passada a demanar-los una entrevista, quan feien la xarrada sobre el Sahára. Celia, una de les que porten el centre social, em va dir que em passara hui dimecres a dinar i que xarrariem. Hui he anat i es veu que han parlat en assemblea allò de l’entrevista i no els ha agradat massa la idea. Segons Celia, El Nido està obert a tothom, però preferixen no fer l’entrevista perquè ells pensem que la gent deu ser "autònoma" i enterar-se de les coses pel seu propi peu.

La gent de El Nido farà en maig quatre anys que okupen la casa de Carreres Puchalt, una casa que està abandonada des de fa 20 anys, els amos de la qual estan al estranger i que no la reclamen. Aleshores la van convertir en un centre social on els dimecres hi ha menjador macrobiòtic, els divendres n’hi ha cafeta i els dissabtes per de matí, a partir de les deu, desdejuni. Ells i elles no viuen allí, bé, com diu una de les okupes, "sí viu gent, viuen les rates". El nido també organitza xarrades com la del Sahára i presentacions de llibres entre altres coses.

A part de les típiques crítiques que la gent no coneixedora del moviment li fa a El Nido, hi ha persones que sí coneixen el moviment okupa i li donen suport. Hi ha gent, per altra part, que opina que, al contrari del Proyecto Manheim de El Cabanyal, El Nido no arriba tant a la gent, encara que fan un treball social digne de reconeixement.

Açò ha sigut una aproximació al moviment okupa de El Nido, però encara no conec a a la gent ni he parlat amb elles i ells de les seues idees polítiques, que és la idea d’aquestes entrades, així que escriure més a gener, quan El Nido torne a obrir les portes després de nadal.

Continuarà!