El Terra: una petita història contada per Natxo Calatayud

Anna Iborra. Quan hom camina pel carrer Baró de San Petrillo, en la vorera esquerra es trobarà, si està tancat, una persiana pintada amb el dibuix d’unes arrels que pugen fins a un cartell color terra i que representa precisament això, la Terra, nom del centre social-bar que actua en eixe local. Un nom i una imatge que sintetitzen l’espèrit del centre, ja que "el Terra", des del seu naixement com a projecte fa 12 anys, és el major representant a Benimaclet de l’ideari socioindependentista català. La seu física la van aconseguir el 10 de novembre de 2001, fa 9 anys.

El Terra va ser una iniciativa personal d’un integrant de Maulets, Xavi, encara que, segons Natxo Calatayud, "els propietaris morals són Maulets, SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) i l’assemblea del Terra". Natxo és una de les persones que més es va implicar en la creació del centre social.

 Com a centre social, el Terra organitza moltes activitats culturals o participa en altres iniciatives socials com als seus principis, la plataforma Salvem l’Horta, o més tard amb Benimaclet Viu o l’Associació de Veíns de Benimaclet. Entre les seues activitats s’encontren les falles alternatives del Terra, que es caracteritzen per ser més crítiques i acompanyades després de soparet al carrer i concerts. També organitzen recitals de poesía, concerts de música en valencià o homenatges, com el que recentment li van fer a Vicent Andrés Estellés.

 La vocació del Terra, segons Natxo, és "descriminalitzar el nostre ideari, el veïnat s’ha adonat de que som gent currant, que no busquem simplement el protagonisme cap a unes sigles sinò que fem moltes coses pel barri". A dins del local pots llegir el diari Público, el setmanari independent o compra música en valencià.

 El bar era el negoci que permitia gestionar les activitats del centre, ja que no fan res que coste diners i des de fa poc també funcionen com a restaurant. Quasi tota la verdura és ecològica, ofereixen un mejar diferent, valencià i casolà. En la seua carta els entrepans estan batejats i, per exemple, el que es diu Benimaclet duu llom amb formatge i tomaca de la terra. El restaurant també serveix per a dónar a quatre persones una forma de guanyar-se la vida.

 Segons Natxo, el Terra ara no té un sol tipus de client. Al principi la gent que anava eren sobre tot estudiants, de les comarques, que pot ser es sentien més còmodes en un ambient valencianoparlant i altres persones més polititzades. Ara Natxo assegura que al bar ve tot tipus de gent, obrin tot el dia i gent que treballa pel barri va perfectament a dinar, és a dir, "no vénen només els convençuts".

 Ell creu que el treball que ells fan destruix prejudicis i que la gent veu que són molt horitzontals. Reconeix que els plantejament del centre són radicals, però "per a mi ser radical no és tirar una pedra". Natxo recorda que l’etimologia de radical prové de la paraula "arrel" i per tant significa simplement anar a l’orígen del problema.

 Però no tota la gent respecta (que no vol dir compartir), l’deari del Terra. Fa a penes unes setmanes, arran d’una manifestació del partit xenòfob i d’extrema dreta España 2000 a Benimaclet, la gent vinculada al terra, propietaris i gent habitual, van ser insultats a la manifestació. Això va ser divendres 19, que no va passar res.

 Al dimarts següent, el president del partit, José Luis Roberto i una colla de militants del seu partit van entrar al Terra a demanar-se una cervesa. El Terra com a local té reservat el dret d’admissió i no va voler servir-los, per la qual cosa José Luis Roberto va demanar una fulla de reclamacions. Els del Terra estan oberts, des del respecte, a tot tipus de clients però no accepten servir a feixistes, racistes, homòfobs o masclistes. Se’n van anar els d’España 2000, no sense abans insultar a alguna de les persones que estaven allí.