Blogia
benimacletdigital

Feminisme...¿o feminismes?

Feminisme...¿o feminismes?

 

 

El feminisme no és un moviment homogeni. Té un element comú, la reivindicació dels drets de la dona, però igual que qualsevol altre moviment polític, el feminisme ha anat evolucionant a través de diferents pensadores i teories. A continuació, una bateria, no exhaustiva, de diferents formes de veure el feminisme

Les arrels marxistes del feminisme

¿Sabien que va ser una dona, Flora Tristán, l'autora de la cèlebre i revolucionària consigna Proletaris de tots els països, uniu-vos? Les feministes socialistes consideren el patriarcat una institució anterior al capitalisme i sostenen que els dos sistemes s'enforteixen mútuament. El capitalisme s'apropia la "plusvàlua" dels / les trajadores / es i l'home es beneficia del treball domèstic que assumeix la dona, fet que al seu torn beneficia el sistema capitalista ja que el treball domèstic no remunerat és bàsic perquè l'home pugui seguir venent la seva força de treball. Així, les feministes socialistes, lluitaven en dos fronts: contra el capital i contra els camarades de les seves pròpies files.

Un altre tipus de feminisme d'arrels marxistes és el radical, que considera la reproducció i la sexualitat les arrels del pa triarcat. Per a aquesta teoria, institucions com el matrimoni o la família sostenen el sistema patriarcal. Per Sulamith Firestone, feminista radical, la condició de mare de la dona ha estat aprofitada en benefici dels homes, i per tant, va arribar a proposar la reproducció artificial com a solució per evitar aquesta "tirania" de la naturalesa.

El feminisme de la diferència

En els vuitanta sorgiria de la mà de Luce Irigaray un nou feminisme: el de la diferència. Irigaray, doctora en filosofia i lingüística, a més de psicòloga, és partidària de l'accés de la dona a un món simbòlic propi, a una identitat com a dona (no només en el seu paper de mare) en la qual es la diferenciï de l'home i deixi de aparèixer com invisible i submisa. Es tracta d'aconseguir el respecte entre sexes, el respecte entre diferents ja que considera que l'estratègia de la igualtat no és suficient, atès que aquesta igualtat no és neutra sinó netament masculina. La igualtat consistiria per Irigaray a fer el mateix que els homes, sense que les dones es plantegin si en realitat voldrien fer altres coses o fer-les d'una altra manera, una manera pròpia de les dones. Aquest canvi de paradigma requeriria un canvi profund en el llenguatge.

El lesbofeminismo

"El personal és polític" asseverava la feminista i escriptora Kate Millett, i el moviment lesbofeminista el va fer seu convertint la seva opció sexual en una acció política contra l'hegemonia heterosexual. Les lesbofeministas criticarien molt a les teories feministes que no tinguessin en compte el fenomen lèsbic, ja que consideren el domini de l'home estretament lligat a l'hegemonia heterosexual.

L'ecofeminisme

Aquest corrent sosté que la dominació i l'explotació de les dones i de la natura tenen un origen comú: el patriarcat. S'identifica a la dona amb la naturalesa donada la seva capacitat per a gestar i crear vida. Una de les grans exponents d'aquest corrent és la física teòrica i seguidora de Gandhi, Vandana Shiva, premi Nobel Alternatiu el 1993.

El nexe comú en l'actualitat

Si hi ha una cosa en la qual estan d'acord totes les feministes és la següent: queda molta feina per fer. Segons la secretària d'Estat, Amparo Rubiales, estan començant a aparèixer "arguments aparentment raonables que, diuen, no qüestionen la igualtat sinó l'exercici d'aquesta." Aquests arguments són el que Rubiales bateja com neomachismos. Noves estratègies del patriarcat per mantenir intacta la seva posició de poder. Aquest discurs neomachista "busca confondre i equiparar el feminisme amb el masclisme".

Reyes, una activista de la Casa de la Dona de València, ens rebat aquest argument: "El concepte" feminista "s'ha anat degradant perquè la gent ha anat assimilant que el masclisme és una cosa ja superat i, per tant, ser feminista avui dia és estar en contra de no se sap què. Però el masclisme encara existeix i la història del feminisme sempre ha buscat la transformació social en el sentit de fer més visibles les dones"

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres