Blogia
benimacletdigital

La història del Kafcafé

La història del  Kafcafé

 

Sebastián i Gonzalo es conegueren en un taller de poesía. Ambdós eren d’Uruguai, es van fer amics i van decidir obrir una llibreria de segona mà a Benimaclet. Però en lloc d’això van acabar montant una cafeteria, però no una qualsevol. Es diu Kafcafé i és un café literari. En les parets, mig de pedra i de diferents colors, es poden trobar estants plens de llibres organitzats per etiquetes com “novel·la”, “poesía”, “viatges”, “música”, “relats”…fins i tot diverses enciclopèdies sobre art, sobre artistes o sobre filosofia. N’hi ha revistes penjades d’un clau amb fils de les parets: Bostezo, l’Avenç, D’art, Tierra, entre altres. També n’hi ha jocs de taula que qualsevol grup d’amics pot demanar per a fer una partideta.

La biblioteca abraça més de 3.200 llibres. D’eixos, 800 els van portar Sebastián i Gonzalo, pero els altres 2.400 han sigut donacions dels clients. Es poden consultar allí o te’ls pots emportar gratis a casa. Als amos els haguera agradat crear una biblioteca més específica, sobre cienciès socials, política o poesía, però al final, com diu Gonzalo: “la gent llig el que porta el veí” i bé està perquè “ja que no hem pogut fer la llibrería”. Ells creuen que l’èxit de la biblioteca té molt a veure amb les mancançes de la biblioteca municipal del barri, que té uns 10.000 llibres per a una població de més de 30.000 persones.

Però el “kafca”, com l’anomenen els habituals, no és només un lloc on anar a llegir mentres prens un café. És, segons manifesten els creadors, “un espai multidisciplinar on desenvolupar lliurement projectes individuals i col·lectius”, és a dir,  el kafca s’ha convertit en una oportunitat per a qualsevol que vulga compartir la seua creativitat.

L’activitat cultural del café és constant: nits de micròfon obert, jams poètiques, exposicions de fotografia…Un dia pots escoltar soul o jazz o blues i altres un grup de xelo, guitarra i veu o la presentació d’un nou disc. Altres artistes ballen. Altres vegades es reproduixen documentals. Per oferir, s’ofereixen fins i tot tallers infantils i de ganxet.

Qui decideix qui actua? Ningú, em respon Gonzalo.Ells ofereixen l’espai sense cobrar i després es passa la gorra. Prefereixen no cobrar entrada perquè així si a la gent no li agrada té la llibertat d’anar-se’n És el públic qui decideix si l’actuació ha sigut millor o pitjor i col·labora (1 euro mínim) en conseqüència. “Per als amateurs actuar és…com una explosió mentres que els professionals utilitzen aquest tipus d’espai com una mena de lloc per a assajar” Ells no busquen a cap persona perquè actue, faça exposicions o monòlegs: “Al principi els espectacles els feien amics, però ara la gent simplement ve, ens diu què vol fer i els apuntem en una llista” Des de fa any i mig, l’escenari del Kafca és per a qui el vulga…qui diria que el mateix local fa uns anys era un rocòdrom!

0 comentarios