Coneixes a...? David, amo de La Traca

La Traca és la llibrería de referència de Benimaclet. Al seu raconet del carrer Enric Navarro de sempre, la llibrería que porta David ha sigut un focus de cultura impagable per al barri. Un d’eixos petits comerços que encara sobreviuen gràcies a la confiança de la gent del barri, que aposta per una llibrería propera abans que el centre comercial.

Quan vau obrir la llibreria La Traca?

 

Doncs La Traca va obrir fa uns 35 anys.

 

Aleshores haureu vist l'evolució del barri durant aquest temps...

 

Sí, però nosaltres en realitat portem 22 anys per un traspàs i en eixos anys hem vist molts canvis al barri, és clar. Per exemple, canvis físics, el barri ha canviat molt. Abans era un barri molt, molt pobre, una via que en lloc de ser de tramvia era de tren i el barri era quasi, quasi marginal. Ara és un barri amb molts estudiants, amb una vida cultural molt important...i que ha millorat molt.

 

I per què es diu La Traca? El nom li'l vau posar nou després del traspàs o ja estava?

 

El nom no el varem posar nosaltres, vé d'un diari que hi havia abans de la guerra, que es deia La Traca i que era un diari anticlerical, republicà, estava molt bé hehe

 

I d'alguna manera, a la llibreria els autors que porteu són d'ideologia més bé esquerrana, no? Teniu una idiosincràsia particular.

 

Més bé d'esquerres, sí, clar. Intentem tenir de tot, sempre buscant el llibre infantil, tant en valencià com en castellà i en literatura d'ús, sí, més bé d'esquerres i per exemple, ara fa poc hem llevat tots els llibres de Sánchez Dragó. Els hem retirat, tots els que teníem a la llibreria des de que fa eixir aquesta notícia d'aquest home (aquella en la que es fa públic un fragment del seu llibre en el que es vanagloria d'haver mantingut relacions sexuals amb menors de tretze anys a un viatge a Japó). O siga que n'hi ha moltes coses que nosaltres procurem no tindre a la llibreria.

 

I, David, per què montar una llibreria? T'agradaven molts els llibres? Eres professor d'alguna cosa?

 

La llibrería la van comprar els meus pares i després ells es van jubilar i me'n vaig fer càrrec jo que sóc el seu fill. Per altra part, la llibrería sempre ha estat un punt de difusió cultural al barri, un lloc de referència, es podria dir, i és un treball molt bonic perquè estar en contacte amb els llibres és una cosa especial, no? Però si que és de veres que en un barri com aquest o en qualsevol altre barri, una llibreria fa una tasca important, és a dir, el que una llibreria xicoteta puga mantindre's en un barri d'alguna manera fa que els llibres s'apropen a la societat. Molts barris no tenen llibrería.

 

I se manté bé el negoci?

 

Bé.. és difícil, però sobrevivim, hehe.

 

Pel que fa a aquest debat de si s'acabarà el paper o no...si acabarem tots llegint els llibres en les pantalles, què penses?

 

Bé, això va espaiet, però segurament, el primer que s'acabe siguen els llibres de text, el llibre de tota la vida és un altra història, encara que són històries paral·leles. I en llocs com Catalunya que s'han intentat fer llibres de text electrònics i pissarres que són pantalles han tingut prou problemes. Per tant, és una cosa que en Espanya va molt espai. I en llocs que va un poc més ràpid com EEUU o Japó els índex de venda encara són baixíssims. De moment...no.

 

Tampoc teniu pressa perquè arribe, veritat?

 

No, no...en realitat, no hi ha que tindre-li por. Això no vol dir que s'acaben els llibres o que s'acaben les llibreries. Hi haurà un canvi important, les llibreries hauran d'adaptar-se a eixe canvi, com sempre, adaptar-se i ja està.

 

He vist a la porta un cartellet on exposeu raons de perquè no fotocopiar els llibres. De tot aquest debat de la lliure cicul·lació del coneixement, què penseu?

 

De moment, a això li passa com als llibre electrònics, que està tot en l'aire. Però el que sí que està clar és que cal organitzar sempre les coses i...

 

I aleshores la informació no pot ser lliure completament...

 

Completament no, clar. Sempre cal estructurar les coses, més que res per les persones que puguen haver darrere treballant. I clar, sempre s'ha de respectar el treball de tot el món i per això és tan delicat. Perquè fotocopiar un llibre vol dir saltar-se tota la xarxa de treball que hi ha darrere d'un escriptor, d'un editor, d'un llibreter...i això és molt delicat. Sobre tot perquè són negocis que a més de vendre cultura, doncs els costa funcionar, perquè en aquest món, pel que siga, costa de vendre i costa guanyar-se la vida d'aquest sector, però bé, ens agrada i ahí estem.

 

Té La traca autors predilectes?

 

Uff...autors predilectes...

 

Un que no puga faltar ací.

 

Són molts els que no poden faltar, hehe. En general nosaltres procurem tindre literatura de fons, és a dir, autors clàssics...ja que la literatura clàssica és sempre una literatura de qualitat. I a banda de tindre sempre novetats, perquè les novetats se venen molt i açò no deixa de ser un negoci, clar i necessites vendre. Doncs procurem tindre sempre literatura de fons i editorials xicotetes que tal volta tenen llibres i autors poc coneguts, però que editen amb molta qualitat, clar. Que es venga més o menys és una altra història, però eixa política ens identifica també com a llibrería.

 

Ara, si no t'importa, una pregunteta més personal...escrius o prefereixes només llegir?

 

Jo, personalment, llisc.

 

No t'ha cridat mai la idea de posar-te a escriure?

 

Hahaha, sempre et pot passar, al que li agraden els llibres sempre li passa pel cap, però, clar, això és una cosa molt personal i qui vulga pot intentar-ho en qualsevol moment de la seua vida. Tampoc crec que hi haja un moment per a ser escriptor, per exemple, Saramago, que és un premi Nobel, va començar a de molt major. Però l'escriptura és una cosa molt bonica, que tot el món pot fer i que a més és un exercisi molt saludable.