Una llista inspiradora (opinió)

D’anar per casa

Sempre ho dic, però mai ho faig. Sempre dic que m’agradaria tenir una llista de totes les persones que m’inspiren, per fer-li una ullada cada cop que em desanime. Però per a quan ja torne a estar animada el temps em corre volant i no l’acabe fent. Quina llastima, ja que si la tinguera aquesta setmana tindria una persona més que afegir.

L’altre dia, gràcies a un bon consell, vaig visitar la gal·leria d’art de Benimaclet “Omaso” (abreviatura d’Oriente & Occidente) en busca de la seua gal·lerista, Enriqueta Hueso. Mentres l’esperava -ella estava parlant amb una artista- em vaig concedir el plaer de visitar la seua nova exposició: “Temps de dones”. Un projecte solidari en el que participen 12 dones artistes i que pretén ésser una crida en contra de la violència de gènere. És solidari perquè part dels beneficis de la mostra van destinats a dones que patisquen qualsevol tipus de violència. No sóc cap crítica d’art però si allò important de l’art és que arribe, a mi aquella exposició em va tocar. Una sensació estranya, mig plaent, mig amarga em recorria les entranyes.

Com em passa cada cop que em tope amb persones tan interessants com Enriqueta, sobre tot escolte i després, si em pregunten o tinc alguna cosa que dir, parle. Al final el monòleg va acabar en conversació i del moviment okupa vam acabar passant per temes com la política, la crisi o el feminisme. Tot això per acabar parlant d’art perquè per a Enriqueta, l’art és la vida i encara que la societat contemple l’art com una cosa d’altra dimensió, l’art, en realitat, està present en tot. Per això ella va organitzar a la seua facultat una xarrada sobre els drets dels homosexuals o sobre la llibertat de premsa.

“L’artista no és artista si no és un artista social”. Ella rebutja a eixos artistes egocèntrics, egoistes que es despreocupen del seu voltant, que ignoren que ni ells ni la seua obra estan aïllats de la societat en què viuen. La conversa amb Enriqueta va ser una d’eixes converses que et fan sentir enriquida després. Sempre dic que escriuré eixa llista de persones inspiradores i mai ho faig, però aquest any eixa serà una de les poques propostes per a 2011 que sí compliré.