Miyazaki: Un referent de l'animació unida a la reivindicació social by Lila
Cinèfils sense remei
Miyazaki: Un referent de l'animació unida a la reivindicació social
Un dels millors directors de cinema d’animació de tots els temps. Voldria, per a començar a parlar-ne, recuperar una frase de Jordi Costa: "Front una tradició marcada per la deformació subjectiva i la construcció d’una realitat artificial, l’obra del japonés assumeix, en alguns dels seus recusos estètics, una responsabilitat que ningú deuría exigir als dibuixos animats, com és la de capturar la poesía efímera, la vibració reveladora i atzarosa bellesa en una imatge tan evocadora d’allò essencial, que es diria feliç troballa fotogràfica i no fruit d’una tenaç artesania manual".
I em faig servir d’aquesta afirmació perquè em sembla fundamental recalcar que les històries de Hayao estan molt allunyades del món de l’animació que ha creat Disney i la seva factoria. Estan allunyades, de fet, de qualsevol obra fílmica que no capture allò essencial de la bellesa de cada fotograma, perquè en cadascuna de les seves pel.lícules construeix una fàbula lliure absolutament de la contaminació de l’ésser adult i repleta de missatges explícits i evidents (tant que només podem assentir i inclinar-nos devant seu) de respecte, en tots els seus sentits.
Una animació per a petits/es i adults/es, que no evidència la inamduresa emocional del més menuts, més bé al contrari: fà ressò de la inteligència lliure de prejudicis dels nanos i els arriba al cor amb un llenguatge intel.ligent i clar, sense posar-li tot mastegat a un públic, que si alguna cosa té, és precisament una ment molt desperta i oberta a l’aprenentatge.
Als 68 anys, i després de diversos anuncis de retirada (que per sort no ha cumplit), Hayao Miyazaki fa "Ponyo en el acantilado", de moment la seva última pel.lícula, dibuixada a mà i que sembla treta de l’imaginari infantil i no de la ment d’un home de la seva edat.
"Mi vecino Totoro va ser la primera que vaig descobrir. Ja fa anys (10 o 11) a Girona. Em va impressionar tant, que vaig començar a buscar la seva filmografia i no em vaig aturar fins que les vaig veure totes, a quina més impressionant. El cinqué llargmetratge del director i posterior logotip dels estudis Ghibli, ens du a un paissatge rural del Japó dels anys 50 a través de dos xiquetes que actuen amb sinceritat i conforme a la seva edat (al contrari dels protagonistes de Disney).
"Porco Rosso", una de les seves obres més reconegudes, ens presenta a un home-porc aviador, caçarecompenses, antifeixista i respetat a tot l’Adriàtic. De nou, Miyazaki torna a riure de les apariències i dóna al film una dimensió crítica i apabullant de la bondat no pretenciosa. Una bona notícia: ara mateix està preparant la primera seqüela del estudis: "Porco Rosso: The last sortie". El protagonista seria (segons es sospita) un pilot que du un bombarder italià que es va fer servir per primer cop per l’ "Aviació Nacional" durant el conflicte en el que es desenvoluparía la història: La Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
Sense pamflets sobre el que és correcte o ncorrecte i carregades de metàfores visuals i d’amor sense tòpics ni prejudicis, amb una gran maduresa de continguts, les seves pel.lícules són altament recomanables per a persones de qualsevol edat o ideologia. Des de "Nausicaa en el valle del viento", "El castillo ambulante", "El viaje de Chihiro" o qualsevol de les nombroses produccions del director, ens fa una crida a la necessitat de cuidar la natura, oblidar-nos de prejutjar per les apariències (encara que es tracte d’un mostre fètid, com descubrirà Chihiro en el seu viatge) i a tindre especial consideració a la força, constància i intel·ligència de les dones (protagonistes èpiques de gairebé totes les seves pel.lícules).
Després de molts anys de dificultats per accedir a la seva obra, per fi s’ha editat una col.lecció de gran qualitat: No dubteu en disfrutar-la.
By Lila, del videoclub XXY
1 comentario
Cowgirl Bebop -